El cost de construcció d’un jardí sostenible és igual que el d’un jardí convencional, dependrà del disseny i complements que vulguem posar.

Per què és més econòmic un jardí sostenible que un convencional?

Per les següents raons:

• Disminució del consum d’aigua gràcies a un bon disseny, elecció acurada de plantes xeròfites en funció de la climatologia, tipus de sòl i orientació.
• Elecció, si cal, d’un sistema de reg eficient.
• Possible recollida d’aigües de pluja.
• Baix manteniment, la periodicitat dependrà de l´exigència del client, però el disseny i les plantes seleccionades respectant el seu marc de plantació fan que el jardí tingui un creixement autònom sense intervenció humana durant molt de temps.
• Poda acurada i ben feta: els arbres i arbustos no cal retallar-los com en un jardí convencional.
• La no utilització de productes fitosanitaris, perquè les plantes creixen amb les condicions necessàries per viure fortes i sanes.
• Reducció d’adobats.
• Reducció de zones de gespa i utilització de gespes de baix consum d’aigua (menys creixement que es tradueix en menys segues), baix manteniment, i menys necessitats d’adobs.

AMB UN JARDÍ SOSTENIBLE ES POT ESTALVIAR ENTRE 40-70% EN COSTOS TOTALS

En els darrers anys els dissenys de jardins han estat influïts per l’estil anglès, on els arbustos ben regats i les flors vivaces omplien tots els espais i els que quedaven lliures es posava gespa. La sequera era concebuda com una limitació.

Afortunadament degut a la conscienciació i a anys de sequera s’està fent un ús racional de l’aigua, fent servir sistemes de reg eficients. La utilització de plantes clima mediterrani ens facilita i obre la porta a una gran varietat de vegetació que podem fer servir en els nostres jardins.

La jardineria sostenible, també anomenada Xerojardineria (del grec xero-, “sec”) ens dona les eines per fer aquest tipus de jardins. És un tipus de jardineria gairebé autosuficient, que optimitza al màxim tots els recursos disponibles, marca unes pautes d’estalvi d’aigua, de recursos humans i materials. També un mínim consum de productes fitosanitaris.

Resumint, la utilització de plantes autòctones i de baix consum hídric, conjuntament amb un disseny planificat i, un sistema de reg eficient i si es pot amb recollida d’aigües pluvials, fa que els nostres jardins consumeixin un 70% menys d’aigua que un jardí convencional.

EL MAL ÚS DE L’AIGUA ÉS L’ENEMIC PRINCIPAL DE TENIR UN JARDÍ SOSTENIBLE I DE PODER 

Quan es planteja un jardí sostenible, estudiem la selecció de plantes adients en funció de la climatologia, tipus de sòl, orientació, marc de plantació, preferències del client i funcionalitat, i amb tot això visualitzem com serà el jardí dintre d’uns anys. Aquests aspectes juntament amb un consum d’aigua racional i mínim necessari perquè les plantes visquin sanes i fortes ens ajuda que hi hagi un mínim manteniment.

– Si no tenim en compte el marc de plantació i el desenvolupament de la planta provocarà feines de poda o extracció de plantes.

-Si reguem en excés, la vegetació creixerà de forma desmesurada i haurem de podar. També pot provocar fongs i malures, amb la qual cosa haurem d’aplicar fitosanitaris ecològics.

– Si no tenim en compte la climatologia i tipus de sòl, les plantes no es desenvoluparan tal com toca i començaran els problemes d’aplicació d’adobs, de canvis de plantes…

– La seleció de gespes de baix consum d’aigua també ens ajuda a reduir el manteniment perquè són gespes que creixen lentament (menys segues), necessiten menys adobs (no creixen tan desmesuradament, menys segues), no agafen malalties (menys fitosanitaris). Tot conjuntament implica menys manteniment.

                MENYS MANTENIMENT = REDUCCIÓ DE COSTOS = GAUDIR DEL JARDÍ

A Anglaterra tenen una llarga tradició hortícola i d’estudis botànics i, han reunit les principals col·leccions de plantes resistents a la sequera. Les cuiden com un tresor molt valuós. En canvi, en els climes mediterranis copiem els jardins anglesos. Introduïm plantes de climes diferents dels nostres que aquí es poden tornar invasores, que no s’adapten i donen problemes, d’altres porten malures o insectes que es converteixen en plagues…. Quina paradoxa!

El reg automàtic i el seu mal ús, és el pitjor enemic del jardiner mediterrani modern. Amb aquesta fal·lera de copiar els jardins anglesos hem anat perdent la diversitat de plantes que ens donen color, forma i vida en els nostres jardins i que estan vinculades al clima i al sòl. Els nostres jardins són tots igual, han perdut la seva identitat.

Quan hem tingut períodes de sequera, conjuntament amb la prohibició de regar totes les plantes del jardí han mort. Això és una mostra que estem fent les coses malament i que hem de canviar cap a jardins que respectin el nostre entorn.

Gespa artificial: Format per un procés químic a base de poliuretà i de fibres tractades contra els raigs UV que garanteixen una llarga permanència del color i amb una permeabilitat alta. Encara que la gespa artificial ens el venen com a sostenible, no ho és en absolut. Partim de la base que és un plàstic i que per a la seva fabricació s’utilitzen components i processos no naturals que perjudiquen el medi ambient. Es diu que és sostenible perquè el consum d’aigua és menor que el de la gespa convencional.

Gespa convencional: Són les gespes que normalment trobem a les botigues i que estan preparades i barrejades per a ser usades als nostres jardins. Són composicions que barregen gespes que germinen ràpidament amb el que necessiten molta aigua (Poa, Ray Grass) amb unes altres que germinen més a poc a poc (varietats de festuca) i no necessiten tanta aigua.

Gespa sostenible o macroterme: Són gespes que tenen un creixement lent i pocs requisits en aigua i nutrients. No solen agafar malalties. Són gespes que durant l’hivern estan ensopits i es tornen de color palla en climes freds, en la costa mediterrània es mantenen verdes. Ej: Zoysia, Paspalum, Cynodon…